La meua cadira, les meues regles. No he
pogut evitar donar-li eixe nom a aquest article, ja que pareix que
eixa és la filosofia del PP de Xilxes. I pot ser parega una forma
d'actuar vil i rastrera, però no, lluny de parèixer-ho, ho és.
Per als que s'estiguen preguntant de
què parle, supose que recordareu que fa uns mesos, concretament el
dia 24 de Setembre de 2012, es va fer un ple extraordinari a
l'Ajuntament amb l'única proposta per part del grup popular de fer
Francesc Serra fill predilecte. Doncs no ho van aconseguir, ja que
per a poder portar a terme aquest nomenament es requeria la
unanimitat. Però els “populars” es van quedar amb dos pams de
nas ja que pensaven que el regidor d'Esquerra Unida, després de la
pressió de l'alcalde, votaria a favor, i no ho va fer, òbviament,
per diferents motius que ací no exposaré ja que han estat exposats
en anteriors ocasions i no és el tema d'aquest text.
Ells van perdre la votació, per molt
que diguen el contrari. Així que, a l'últim ple, portaren una
proposta per canviar el reglament, i establir que aquesta decisió
(la de nomenar fill predilecte) es puga dur a terme amb majoria
simple. Això tan sols 6 mesos després del seu fallit primer intent.
I com es de costum, al ser majoria al ple, aquesta proposta es va
aprovar.
Es a dir, ara, siga quin siga el
resultat de la votació, com que és una proposta dels “populars”
Francesc Serra serà nomenat fill predilecte. Perfecte, als 20 anys
tinc un fill, i per si això no és prou càstig, de la dreta més
catòlica possible.
Senyors populars, ja està bé de
passar-se les decisions del poble (ja que al cap i a la fi l'anterior
votació fou decisió del poble) per parts del cos que no vaig a
nomenar, però que vostès tenen com una catedral de grans, i canviar
les regles al seu gust. Pot ser aconseguisquen nomenar-lo fill
predilecte però a les seues consciencies quedarà l'amarg gust de
haver-ho fet de forma indigna i menyspreable.
Javier Loharces,
Secretari Força de la Unió Popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada