Caminant per camins

Camina per camí d'estels,

camina per camí amb empeny,

camina negant-se per guerres,

dret i majestuós, camina quatribarrat seu seny.

Sempre que em pare i el mire, em fa recordar:

jo sóc un entre tants que esperen i preguen,

que desitja que els senyorets de l’apocalipsi

ens tornen allò que al seu braç perguerem.

D’aquells que enyoren el que el temps no es cobra,

que amb el cos nu i la cara al vent no viuen muts

i passen vora el riu mort rumiant seues penes.

Dels que són iguals i diferents, però mai vençuts!

Sempre que em pare i el mire, em fa recordar:

jo sóc una part del gran nosaltres,

un tros important d'un vers de Llach,

un cant de Labordeta a la llibertat.

Un gran nosaltres com aquells amants

que comprenien l’amor com a bàrbars,

una gran i llarga llengua de papallona,

aquells grans filòsofs, aquells il·lustrats.

Camina per camí d’estels,

camina per camí amb empeny,

camina negant-se per guerres,

dret i majestuós, el fem caminar quatribarrat seu seny.

Chrístian Carbonell Palasí