El pròxim dia 5 d'octubre, el cantant de rap Mosin-Nagant participarà al Correllengua de Xilxes i la F.U.P. hem aprofitat aquest esdeveniment per fer-li una entrevista que ens donarà a conèixer al raper més profundament. Ací la teniu!
Hola Sergi: en primer lloc volíem agrair-te la teua col·laboració al Correllengua. Com i quan et va sorgir la idea de fer rap? La meua primera lletra la vaig escriure als 13 anys quan només escoltava aquell rap que ara em repugna. Vaig estar escrivint durant un meset fins que me n'adoní que allò que escoltava i que intentava plasmar no era més que brossa, fem. Aleshores vaig deixar d'escoltar rap i, per tant, d'escriure'l. El meu interès per aquest estil va ressorgir d'entre les cendres quan vaig tenir la necessitat de transmetre al món els meus pensaments, tant polítics com sentimentals, i aleshores vaig tornar a escriure, ara ja, influenciat per uns artistes de rap més dignes, dels quals només a un o dos continue escoltant.
Un passat molt interessant; i com definiries les teues cançons? Jo sempre he dit que el meu rap és molt personal. Escoltes a una gran quantitat de grups del panorama del rap polític i només una mínima part escriu sobre coses diferents a la política. Cal incloure’m en eixa mínima part. Al meu rap trobareu cançons d'allò més “radical”, més morbós i més sentimental, i és la barreja d'aquestes temàtiques les que defineixen les meues cançons. No deixa de ser un rap fet per al públic, està clar que és una necessitat per a mi escriure, però també ho és que m’escolten, sinó mai haguera passat de la poesia.
Així que té relació amb els teus sentiments més profunds. Però per què et decidires a composar en valencià? Una única paraula, “responsabilitat”. Vivim a un petit país, i no em referisc a Espanya, on hi ha una barreja cultural espectacular, i on, per raons que es desconeixen, gran part de la població rebutja la cultura i oprimix a aquells que la defensen. Cante en valencià perquè és la meua llengua, pense en valencià, parle en valencià i que collons, visc al País Valencià. És una responsabilitat com a catalanoparlant emprar la meua llengua en tot allò que a mi respecte. No podem jugar amb la llengua o acabarà desapareixent. Jo sempre he dit que la ideologia ha d'estar per damunt de qualsevol tipus de cultura, per això cante en valencià o en castellà jo sempre sonaré marxista. Ara bé, si puc reflectir la meua ideologia socialista, i a més defensar al meu poble, fent ús de la seua llengua i lluitant per la nostra vertadera identitat, perquè no fer rap en català?
En això tens tota la raó, Sergi. Per cert, què vol dir això de Mosin-Nagant? Després del meu primer directe, on jo em feia cridar MC Beltran, pel meu cognom, vaig pensar que ja era hora d'atribuir-me un nom artístic. I, sembla que no, però no és feina fàcil. Jo volia un nom perfecte, que poca gent coneguera, per no dir quasi ningú, i que tinguera un gran significat personal. Mosin-Nagant és el fusell rus de la II Guerra Mundial per excel·lència, amb el que els soviètics van vèncer a la “batalla de Stalingrado” i van començar la remuntada històrica a Europa. A més, el meu heroi de guerra preferit, Vasili Zàitsev, feia ús d'aquest. Em sobraven raons pel qual identificar-me amb Mosin-Nagant.
Quins diries que són els grups que més t'influencien? Dintre del propi rap, entre els grups que més m’han impulsat a contribuir en aquest món podem destacar
Los chikos del maíz,
Pablo Hasel,
Valtonyc,
Dia Sexto, etc., a nivell polític. Altres grups de rap nacional que han influenciat en el meu rap són
Charly Efe,
Doble V,
Suit Soprano... Amb una temàtica totalment diferent. Ara bé, els grups que més han incidit en el meu rap formen part de la música en català, com ara potser
Arrap,
At Versaris,
Aspencat, etc. És impossible nombrar-los a tots, hi ha tants i tan bons mestres que necessitaria 4 fulls del Word per quedar satisfet, però imagine que us feu una idea.
Sembla que tens les idees musicals prou clares. No obstant això, no fa molt que decidires submergir-te al món de la música, com creus que reaccionaran els oients a les teues lletres? Aquesta pregunta és més complicada, mai he segut un bon vident. Pel que veig a les cares de la gent quan em puge a un escenari, puc deduir que després d'escoltar les meues cançons, alguns voldran matar-me, altres em felicitaran pel treball, a altra gent li donaré por i una altra part es quedarà confusa després d'escoltar tanta barreja d'estils en un marge de temps tan breu. Ara bé, amb la meua música no vull aplegar a l’oïda de tot el públic que forma part del moviment hip-hop, el que realment vull és ser respectat per aquells amb els quals compartisc ideologia, que vegen que tinc les idees clares i la facilitat per narrar-les al micròfon. Fama? No, per favor, només busque la fidelitat dels meus.
Queda clar que estàs fet un professional; si pogueres triar cartell, amb qui el compartires? Sense cap dubte triaria als meus artistes internacionals preferits,
Immortal Technique,
Lowkey,
Diabolic, així com també tots aquells cantants reivindicatius que m’acompanyen als meus auriculars. Ja que tinc l’oportunitat de triar, optaria per un concert ideològic a gran escala, només música combativa, això seria molta tralla.
Finalment, volia fer-te una pregunta que ja duc estona pensant en fer-te. Per què has accedit a actuar al Correllengua? Quan vaig accedir a cantar al Correllengua no sabia ni de que anava la moguda, porte massa poc de temps en el món dels esdeveniments, però hi havia un concertet prop d'on visc i m’encanta pujar a un escenari. Quan em vaig adonar que es tractava d'un festival per defensar la cultura catalana no m’ho pensí dues voltes. Allà on estiga la lluita dels oprimits, allí estaré jo.
