dilluns, 14 d’octubre del 2013

LGTB-STRAIGHT ALLIANCE AGAINST HOMOPHOBIA IN RUSSIA


A finales de junio de este año se aprobaba en Rusia una ley que penalizaba transmitir información a menores sobre 'relaciones fuera de lo tradicional'. Una ley que, según el presidente ruso Vladimir Putin no discrimina al colectivo LGTB, ha encendido la mecha del auge de la homofobia en el estado de Rusia, marcada por la radicalización de la extrema derecha que, junto a las fuerzas del orden, agrede a activistas LGTB, revienta manifestaciones o concentraciones contra la homofobia, etcétera, por no hablar de "Occupy Pedophilia", una organización compuesta por neonazis que se dedica a secuestrar a jóvenes, e incluso adolescentes, homosexuales para torturarles mientras les graban para más tarde subir los vídeos a Internet. La mayoría de estos chicos acaban muertos a causa de las agresiones que reciben o suicidándose. Jóvenes que tienen toda una vida por delante y acaban suicidándose al no poder aguantar vivir con el dolor de haber sido torturado y sometido a humillaciones indescriptibles. Y aún se atreven a decir que la ley no discrimina.

Rusia se ha convertido en la cueva del monstruo de la Homofobia, un monstruo que, junto a su amigo el Fascismo que ya coge poder en países como Italia, Grecia, Francia..., intenta abrirse paso por Europa.

Rusia retrocede años cada vez que un activista LGTB es detenido, una lesbiana apuñalada o un gay asesinado. Pero esta vez no es el comunismo el que se hace con el poder, si no el fascismo, siendo Rusia uno de los países donde más se discrimina a homosexuales, bisexuales y transexuales.

Yo, desgraciadamente, no puedo ir a Rusia para luchar contra la homofobia, pero quiero aportar mi granito de arena con esta “campaña” en la que homosexuales junto con heterosexuales denuncian la homofobia en Rusia mediante estas fotos que, espero, lleguen a los ojos de algún joven LGTB ruso y le hagan sonreír al ver que hay países en los que heterosexuales y homosexuales unen sus fuerzas para luchar contra la homofobia. Porque resalto, solo dos de las personas que aparecen en las fotos son homosexuales.
No podemos permitir que en los inicios del siglo XXI la homofobia siga existiendo y siga el pan de cada día del colectivo LGTB.

Lo quieran o no lo quieran, siempre ha habido homosexuales y siempre los habrá. Nunca retrocederemos en nuestra lucha, nunca nos arrodillaremos ante la homofobia porque el amor siempre gana, y eso es un hecho.

Unamos nuestras voces para decir una vez más: NO a las discriminaciones, NO al heteropratiarcado, NO a la impunidad y NO a la homofobia, porque SÍ podemos amar, SÍ tenemos derechos y SÍ somos personas.
BASTA DE HOMOFOBIA.


















Francisco Pardo.

diumenge, 29 de setembre del 2013

Entrevista a Mosin-Nagant per al Correllengua.


El pròxim dia 5 d'octubre, el cantant de rap Mosin-Nagant participarà al Correllengua de Xilxes i la F.U.P. hem aprofitat aquest esdeveniment per fer-li una entrevista que ens donarà a conèixer al raper més profundament. Ací la teniu! 


Hola Sergi: en primer lloc volíem agrair-te la teua col·laboració al Correllengua. Com i quan et va sorgir la idea de fer rap?

La meua primera lletra la vaig escriure als 13 anys quan només escoltava aquell rap que ara em repugna. Vaig estar escrivint durant un meset fins que me n'adoní que allò que escoltava i que intentava plasmar no era més que brossa, fem. Aleshores vaig deixar d'escoltar rap i, per tant, d'escriure'l. El meu interès per aquest estil va ressorgir d'entre les cendres quan vaig tenir la necessitat de transmetre al món els meus pensaments, tant polítics com sentimentals, i aleshores vaig tornar a escriure, ara ja, influenciat per uns artistes de rap més dignes, dels quals només a un o dos continue escoltant.

Un passat molt interessant; i com definiries les teues cançons?

Jo sempre he dit que el meu rap és molt personal. Escoltes a una gran quantitat de grups del panorama del rap polític i només una mínima part escriu sobre coses diferents a la política. Cal incloure’m en eixa mínima part. Al meu rap trobareu cançons d'allò més “radical”, més morbós i més sentimental, i és la barreja d'aquestes temàtiques les que defineixen les meues cançons. No deixa de ser un rap fet per al públic, està clar que és una necessitat per a mi escriure, però també ho és que m’escolten, sinó mai haguera passat de la poesia.

Així que té relació amb els teus sentiments més profunds. Però per què et decidires a composar en valencià?
Una única paraula, “responsabilitat”. Vivim a un petit país, i no em referisc a Espanya, on hi ha una barreja cultural espectacular, i on, per raons que es desconeixen, gran part de la població rebutja la cultura i oprimix a aquells que la defensen. Cante en valencià perquè és la meua llengua, pense en valencià, parle en valencià i que collons, visc al País Valencià. És una responsabilitat com a catalanoparlant emprar la meua llengua en tot allò que a mi respecte. No podem jugar amb la llengua o acabarà desapareixent. Jo sempre he dit que la ideologia ha d'estar per damunt de qualsevol tipus de cultura, per això cante en valencià o en castellà jo sempre sonaré marxista. Ara bé, si puc reflectir la meua ideologia socialista, i a més defensar al meu poble, fent ús de la seua llengua i lluitant per la nostra vertadera identitat, perquè no fer rap en català?


En això tens tota la raó, Sergi. Per cert, què vol dir això de Mosin-Nagant? 
Després del meu primer directe, on jo em feia cridar MC Beltran, pel meu cognom, vaig pensar que ja era hora d'atribuir-me un nom artístic. I, sembla que no, però no és feina fàcil. Jo volia un nom perfecte, que poca gent coneguera, per no dir quasi ningú, i que tinguera un gran significat personal. Mosin-Nagant és el fusell rus de la II Guerra Mundial per excel·lència, amb el que els soviètics van vèncer a la “batalla de Stalingrado” i van començar la remuntada històrica a Europa. A més, el meu heroi de guerra preferit, Vasili Zàitsev, feia ús d'aquest. Em sobraven raons pel qual identificar-me amb Mosin-Nagant.

Quins diries que són els grups que més t'influencien?

Dintre del propi rap, entre els grups que més m’han impulsat a contribuir en aquest món podem destacar Los chikos del maíz, Pablo Hasel, Valtonyc, Dia Sexto, etc., a nivell polític. Altres grups de rap nacional que han influenciat en el meu rap són Charly Efe, Doble V, Suit Soprano... Amb una temàtica totalment diferent. Ara bé, els grups que més han incidit en el meu rap formen part de la música en català, com ara potser Arrap, At Versaris, Aspencat, etc. És impossible nombrar-los a tots, hi ha tants i tan bons mestres que necessitaria 4 fulls del Word per quedar satisfet, però imagine que us feu una idea.

Sembla que tens les idees musicals prou clares. No obstant això, no fa molt que decidires submergir-te al món de la música, com creus que reaccionaran els oients a les teues lletres?

Aquesta pregunta és més complicada, mai he segut un bon vident. Pel que veig a les cares de la gent quan em puge a un escenari, puc deduir que després d'escoltar les meues cançons, alguns voldran matar-me, altres em felicitaran pel treball, a altra gent li donaré por i una altra part es quedarà confusa després d'escoltar tanta barreja d'estils en un marge de temps tan breu. Ara bé, amb la meua música no vull aplegar a l’oïda de tot el públic que forma part del moviment hip-hop, el que realment vull és ser respectat per aquells amb els quals compartisc ideologia, que vegen que tinc les idees clares i la facilitat per narrar-les al micròfon. Fama? No, per favor, només busque la fidelitat dels meus.

Queda clar que estàs fet un professional; si pogueres triar cartell, amb qui el compartires?

Sense cap dubte triaria als meus artistes internacionals preferits, Immortal Technique, Lowkey, Diabolic, així com també tots aquells cantants reivindicatius que m’acompanyen als meus auriculars. Ja que tinc l’oportunitat de triar, optaria per un concert ideològic a gran escala, només música combativa, això seria molta tralla.

Finalment, volia fer-te una pregunta que ja duc estona pensant en fer-te. Per què has accedit a actuar al Correllengua?

Quan vaig accedir a cantar al Correllengua no sabia ni de que anava la moguda, porte massa poc de temps en el món dels esdeveniments, però hi havia un concertet prop d'on visc i m’encanta pujar a un escenari. Quan em vaig adonar que es tractava d'un festival per defensar la cultura catalana no m’ho pensí dues voltes. Allà on estiga la lluita dels oprimits, allí estaré jo.



diumenge, 4 d’agost del 2013

Teatre amb titelles

El passat ple a Xilxes, els regidors del Partit Popular de Xilxes van muntar un bonic teatre amb els seus guions ben apresos. Mai havia vist l'alcalde respondre a una moció de forma escrita, fins l'últim ple en que, després de 8 mesos assistint a aquestos i que només n'érem 3 o 4, casualment a l'ultim hi érem més de 20.

Per una banda me vaig alegrar moltíssim en veure tanta gent a un ple, des de l'últim teatre per nomenar fill predilecte a Francesc Serra no passava (i això que eixe sí que va ser el més gran dels teatres, ja que vingueren perquè els digueren que anaren a omplir la sala, ja que estaria la tele, i per descomptat, ells han de quedar bé!)

Però, per altra banda, és molt trist que aquestes persones que tenim com a regidors criden els seus amics per fer aquest paperot i no per el interès que tot bon polític ha de tindre en mantindre als seus ciutadans ben informats.

I això per no parlar de la falta de respecte i acusacions per part d'un dels regidors cap a una associació del poble i les amenaces de la seua dona al representant d'Esquerra Unida.

dissabte, 6 de juliol del 2013

Al senyor alcalde:

Aquesta és una moció que portarem a l'últim ple de l'ajuntament, òbviament va ser rebutjada la urgència pel grup Popular i no entenem el perquè.

Al Senyor Alcalde:

Com tots ja sabem, ja que es va fer una pregunta al final d'un dels plens d'aquest ajuntament al respecte, el públic assistent  a un ple té dret a la paraula a l'apartat de precs i preguntes. L'encarregat de donar la paraula als ciutadans és el senyor alcalde.

Al següent ple, després d'aquesta pregunta en què ens digueren que tenim tot el dret d'alçar el braç, i el cap del consistori donaria la paraula, efectivament així es va fer. Un veí va alçar el braç i l'alcalde li va donar la paraula per fer una pregunta. Però, no se sap per quin motiu, en els plens següents aquest dret a parlar s'ha perdut. No sabem si pel fet de ser qui és el que intenta parlar o perquè al senyor alcalde no li interessa escoltar els veïns de Xilxes.

En qualsevol cas, li recordem, senyor Martínez, que la pràctica de silenciar els ciutadans és pròpia de governs feixistes i, com sabrà, de l'anterior alcalde (ja comencem a comprendre la relació dels primers amb el segon, i pot ser amb vostè).

A més a més, no intente excusar-se en que no va veure que demanaven el torn de paraula, perquè ens consta que era conscient en tot moment de que hi havia al menys un ciutadà amb el braç alçat.

Per això mateix li exigim que demane disculpes públiques davant dels assistents al ple de hui. Que a partir d'ara se li done la paraula al públic assistent per fer precs i/o preguntes, que si fa falta és regule aquest dret mitjançant una ordenança i en darrer lloc, però no per això menys important que, si li va a importar ben poc l'opinió dels veïns del poble o el que hagen de dir, que recapacite sobre la idoneïtat de la seua persona al càrrec que està desenvolupant al consistori, perquè li recordem que la seua funció és servir al poble, i no al revés.

Per l'anteriorment exposat,

Sol·licitem:


1. Que el senyor alcalde demane disculpes públiques davant dels assistents al ple i els regidors.
2. Que d'ara endavant se li done la paraula al públic assistent per fer precs i/o preguntes sense excepcions
3. Que si ho creu convinent es regule aquest dret mitjançant l'ordenança de participació ciutadana.